LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Conecepte:

La comunicació no verbal és el procés de comunicació mitjançant l'enviament i recepció de missatges sense paraules, és a dir, mitjançant indicis i signes. Es porta a terme sense una estructura sintàctica, de manera que no poden analitzar seqüències de constituents jeràrquics.


Tipus: 
Hi han difernts tipus de comunicació no verbal.


Llenguatge gestual i corporal: 
La comunicació corporal, evolutivament anterior al llenguatge verbal estructurat, és una part essencial del sistema de comunicació humà i de molts primats. En els humans moderns el llenguatge no verbal té sentit paralingüístic i resulta important en molts intercanvis comunicatius humans que complementen adequadament el discurs verbal.


És comú que en el seu acompliment diari dels éssers humans facin gestos i donin senyals no verbals interpretables per altres persones com ganyotes, moviments de braços, mans i dits, entre d'altres. Paul Ekman va trobar fins a quinze expressions de la cara universalment comprensibles en diferents cultures. A més existeixen gestos no facials àmpliament difosos en diferents cultures. 



Llenguatge visual 
El llenguatge visual comprèn tant els senyals o indicis simples, com codis semiòtics complexos. Gràcies a senyals, gestos i mirades, les persones són capaces de transmetre missatges (emissor), que permeten al receptor saber el que signifiquen sense posar-se d'acord. En aquest cas, la interpretació del que aquests senyals poden significar és altament depenent del context lingüístic (segons Grice, depenen de la Pragmàtica conversacional).

Mirada
La mirada és un aspecte important en la comunicació no verbal, ja que permet complementar la informació verbal corroborándola o matisant el seu contingut. En la majoria de converses entre éssers humans hi ha un notable contacte visual, resultant anòmales les persones que no miren massa interlocutors (en nens la manca de contacte visual està associada freqüentment a mentides, distorsions i altres fets psicològics interessants). En la comunicació pública el contacte visual molt persistent pot provocar inquietud i nerviosisme en la persona que està parlant o l'auditori.

Parallenguatge 
Article principal: Paralingüística 
El parallenguatge es refereix a tot tipus de senyals concurrents amb una emissió pròpiament lingüística que transmeten informació addicional, matisen, reafirmen o fins i tot poden arribar a contradir el sentit comunicatiu d'aquesta emissió lingüística. Per a alguns autors, el parallenguatge són aquelles qualitats no verbals i modificadores de la veu i també els sons i silencis amb què recolzem o contradiem les estructures verbals o kinèsiques. Intervenen en ell els aparells fonadors i els òrgans nasales.

Exemples:
 Codi Morse
 Codis universals (sirenes, Morse, Braylle, llenguatge models sordmuts)
 Codi semiuniversal (el petó, signe de dol o dol)
 Codis particulars o secrets (senyals dels àrbitres esportius)