Conecepte:
La comunicació no verbal és el procés de comunicació mitjançant
l'enviament i recepció de missatges sense paraules, és a dir, mitjançant
indicis i signes. Es porta a terme sense una estructura sintàctica, de manera
que no poden analitzar seqüències de constituents jeràrquics.
Tipus:
Hi han difernts tipus
de comunicació no verbal.
Llenguatge gestual i corporal:
La comunicació corporal, evolutivament anterior al llenguatge verbal
estructurat, és una part essencial del sistema de comunicació humà i de molts
primats. En els humans moderns el llenguatge no verbal té sentit paralingüístic
i resulta important en molts intercanvis comunicatius humans que complementen
adequadament el discurs verbal.
És comú que en el seu acompliment diari dels éssers humans facin gestos i
donin senyals no verbals interpretables per altres persones com ganyotes,
moviments de braços, mans i dits, entre d'altres. Paul Ekman va trobar fins a
quinze expressions de la cara universalment comprensibles en diferents
cultures. A més existeixen gestos no facials àmpliament difosos en diferents
cultures.
Llenguatge visual
El llenguatge visual comprèn tant els senyals o indicis simples, com codis
semiòtics complexos. Gràcies a senyals, gestos i mirades, les persones són
capaces de transmetre missatges (emissor), que permeten al receptor saber el
que signifiquen sense posar-se d'acord. En aquest cas, la interpretació del que
aquests senyals poden significar és altament depenent del context lingüístic
(segons Grice, depenen de la Pragmàtica conversacional).
Mirada
La mirada és un aspecte important en la comunicació no verbal, ja que
permet complementar la informació verbal corroborándola o matisant el seu
contingut. En la majoria de converses entre éssers humans hi ha un notable
contacte visual, resultant anòmales les persones que no miren massa
interlocutors (en nens la manca de contacte visual està associada freqüentment
a mentides, distorsions i altres fets psicològics interessants). En la
comunicació pública el contacte visual molt persistent pot provocar inquietud i
nerviosisme en la persona que està parlant o l'auditori.
Parallenguatge
Article principal: Paralingüística
El parallenguatge es refereix a tot tipus de senyals concurrents amb una
emissió pròpiament lingüística que transmeten informació addicional, matisen,
reafirmen o fins i tot poden arribar a contradir el sentit comunicatiu d'aquesta
emissió lingüística. Per a alguns autors, el parallenguatge són aquelles
qualitats no verbals i modificadores de la veu i també els sons i silencis amb
què recolzem o contradiem les estructures verbals o kinèsiques. Intervenen en
ell els aparells fonadors i els òrgans nasales.
Exemples:
Codi Morse
Codis universals (sirenes, Morse, Braylle, llenguatge models
sordmuts)
Codi semiuniversal (el petó, signe de dol o dol)
Codis particulars o secrets (senyals dels àrbitres esportius)
